EDUCAR
EN EL LLEURE, EDUCAR EN VALORS
Partint d'una perspectiva pedagògica, l’educació en el lleure, també
anomenada educació no formal, és tota aquella intervenció educativa en situació
de temps lliure i fora de l’ensenyament reglat i de l’àmbit familiar. La seva
funció educativa és la transmissió de
valors, contribuint així a l’educació integral dels infants i els joves, fent
ús dels recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.
Parlem doncs de valors:
Els
valors es transmeten des les vivències, a través de les experiències i amb el
contacte amb les persones. El marc que es propicia a l’espai de lleure, podríem
definir-lo com un “laboratori” de valors, d'emocions d'experiències de relació
i d'experimentació de la vida. Els valors no es poden educar partint d'exemples teòrics, aquest ha estat i és un dels recursos educatius més importants que té
el lleure. Per a prendre consciència dels valors, per a què s’aprenguin és molt
important partir de l’experiència, de la pràctica, per a què els valors siguin
útils han de ser contrastats amb l’experiència i la pràctica. És llavors és
quan es poden proporcionar models d'actuació i comportaments vàlids per a la
vida, descobrir-ne les possibilitats i els límits. El lleure ofereix justament
la possibilitat d'un marc d'aprenentatge ideal perquè aporta espais naturals de
relació amb els demés i amb l’entorn (el barri, el poble o la ciutat). El tipus d'activitats que han caracteritzat les experiències d'educació en el lleure, les
relacions que s’estableixen i els objectius finals dels seus projectes, han d'anar en aquesta direcció. De tot això s’esdevé el seu gran valor educatiu: la
transmissió d'unes actituds bàsiques lligades a l’experiència i a les relacions
amb altres persones.
Gran part
del treball educatiu en el temps lliure consisteix en la transmissió d’ unes
actituds bàsiques per viure i relacionar-nos amb els altres. En aquest sentit cal
un treball molt necessari en quant als hàbits i els valors que s’amaguen al
darrere. Evidentment es poden plantejar –i es plantegen en els respectius
idearis i projectes educatius- objectius i valors més específics, però
segurament la tasca més important i fonamental que cal realitzar, consisteix a
practicar i assajar des de l’experiència real valors tan bàsics com el viure
junts amb altres persones, amb tot el que això comporta d'acceptació de
respecte, de saber parlar i comunicar idees, d'esperar el torn, de treballar
conjuntament, etc. Quantes vegades tenim la sensació que aquests valors tan
bàsics no s’han assolit prou bé? La família i l’escola també tenen aquest
mateix repte educatiu. No es tracta que el lleure hagi de treballar uns valors
específics diferents d'altres instàncies. En tot cas, cada marc educatiu ha d'aprofitar la seva particularitat per treballar, segurament, uns valors
fonamentals i bàsics que haurien de ser comuns.
A través
del joc, de la festa, de la gresca, de l’esport, de moltes de les activitats i
pràctiques que es viuen des d'aquest temps de “llibertat”, es constata que un
altre món és possible i que viure junts, a part d'un propòsit, és també una
necessitat. Hi ha molts altres valors bàsics que es desprenen del que hem dit:
el treball per a la cohesió social, el sentit de la participació en la
comunitat i la vida democràtica, la coeducació etc.
“El temps lliure ha de connectar amb el conjunt
de la vida i
no és el
temps, sinó la persona la que ha de ser lliure durant tot el seu temps”
.
