26 nov 2013

LES NOSTRES REFLEXIONS...



LES NOSTRES REFLEXIONS: 

COM EDUQUEM I TREBALLEM LES AL·LÈRGIES I INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES








Les nostres reflexions aquesta vegada volem dedicar-les per parlar i o tractar temes que des de el temps de migdia ens inquieten, ens desperten interès i/o fins i tot ens preocupen.

L’equip de monitores i monitors de Crea i creix ens trobem en molts moments amb moltes situacions amb els vostres fills i filles, i forma part de la nostra feina fer que totes aquestes situacions siguin educatives. Com sabeu, creiem que el tems de lleure és temps educatiu, per això hem d’ estar atents i atentes i aprofitar totes les situacions que es donen per treure’ n suc i treballar diferents valors.

Aquesta vegada ens agradaria tractar el tema de les al·lèrgies i intoleràncies al temps de migdia.

Cada vegada és més freqüent tenir a la classe companys i companyes amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i el fet que a l’ hora de dinar els hi presentem un altre aliment no deixa de ser un element “diferenciador” per aquell nen/nena, és important com ho treballem, com ho viuen els nens i nenes afectats, com ho viuen la resta de companys i companyes, com ho tractem des de tota la comunitat educativa...

Lluny de ser especialistes en l’àmbit nutricional volem fer una petita introducció per ubicar el tema i a partir d’aquí explicar-vos com entomem i treballem aquest aspectes.

La majoria de les persones poden menjar una gran varietat d´aliments sense problemes. No obstant, cada dia més, hi ha un percentatge de població en els que determinats aliments o components d´aliments, els hi provoquen situacions adverses, que poden ser des de petites erupcions fins a reaccions al·lèrgiques greus, que poden arribar a tenir conseqüències irreversibles.

Sovint, al·lèrgies i intoleràncies apareixen en edat escolar. La gestió d’aquestes circumstàncies inclou la família i les persones que tenen cura d’aquestes criatures en les seves activitats habituals, com són l’escola i el lleure. 

¿Quina diferència hi ha entre l´al·lèrgia i la intolerància alimentària? Aquestes dues situacions, es confonen amb molta freqüència.

Segons l’Agència Catalana de Seguretat alimentària:



“ L´ al·lèrgia alimentària és una forma específica d´intolerància a un aliment o a un dels seus components que activa el sistema immunològic. Un al·lergen (proteïna del aliment causant, que en la majoria de gent no produeix reaccions adverses), provoca una sèrie de reaccions en cadena en el sistema immunològic, entre elles la producció d´anticossos. Aquests anticossos provoquen la segregació de substàncies químiques com la histamina que produeix varis símptomes com picors, moqueig, tos o trastorns respiratoris.”


“La intolerància alimentària afecta al metabolisme però no al sistema immunològic del cos. Un bon exemple és la intolerància a la lactosa. La qual es dona en algunes persones per la carència d´un enzim digestiu anomenat “lactasa”, que descompon el sucre de la llet.

Alguns símptomes de la intolerància són comuns amb els de les al·lèrgies (vòmits, diarrees, nàusees, dolors abdominals, …. ), no obstant, el sistema immunològic no intervé en les reaccions que es produeixen de la mateixa manera. La intolerància alimentària es dóna quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components.”


Aquests tipus d’intoleràncies i al·lèrgies són les que bàsicament ens trobem a l’escola. Evidentment cal fer un treball al respecte i estar molt al cas. 

El primer pas que fa Crea i creix quan una família ens informa d’ alguna intolerància o al·lèrgia del seu fill o filla és reunir-nos amb la família. És molt important tenir el màxim d’ informació: saber l’ abast de la intolerància o al·lèrgia, si és molt severa o lleu, saber quina simptomatologia té la criatura en cas d’ ingesta 
d’ algun d’ aquests aliments, protocol d’ actuació...

El segon pas és adaptar (juntament amb la gent de cuina i la seva empresa), el menú a les característiques d’aquesta criatura amb la família, i intentar que en la mesura del possible aquesta criatura mengi el mateix que els altres però adaptant-li a les seves necessitats i buscar alternatives. Està clar que encara, en alguns moments estem lluny de les nostres expectatives, no sempre és possible adaptar-ho tot com ens agradaria, l’empresa de cuina no sempre pot aportar les alternatives que ens agradarien per problemes logístics, de proveïdors, etc.

Crea i creix fa un buidat de totes les criatures que presenten problemes amb alguns aliments i els comenta amb la persona responsable a la cuina i, paral·lelament, passa informes mèdics i llistat de criatures a l’empresa de cuina perquè ho tinguin en compte i perquè Sanitat els hi demana.

Evidentment, ha d’haver-hi un traspàs molt exhaustiu i detallat als monitors i monitores que estan a càrrec d’aquestes criatures sobre els aspectes parlats amb la família, a més a més, cada dia s’especifica a cada monitor o monitora les criatures que té a dinar i les seves especificitats segons el menú que hi ha, i també a la cuina. Cal que hi hagi molta coordinació i estar tothom molt al cas, tant a la cuina en la manera de cuinar els aliments, tenir molta cura amb els estris que s’utilitzen per cuinar...etc , com els monitors i monitores a l’hora de servir, etc

Sobretot amb la canalla petita cal estar molt atents/es que no mengin aliments d’altres plats, tot i que cal dir que normalment es fa un molt bon treball a casa amb la família, i des de ben petits i petites són conscients de què no poden menjar i perquè.

Durant el temps de lleure, monitors i monitores tenim molt presents aquestes particularitats, a l’hora de fer tallers de cuina per exemple, tenim molt en compte aquests aspectes i sempre intentem buscar receptes aptes i adaptades per a tothom, això és molt important per a les criatures, ja que en tot moment se senten integrades, compreses i considerem que no s’han de sentir limitats ni limitades per aquestes particularitats, al contrari, han de poder gaudir i viure-ho amb naturalitat; perquè la diferència no s’ha de convertir en desigualtat, hem de tenir igualment possibilitats de desenvolupar-nos, aprendre i relacionar-nos.

Pedagògicament parlant, creiem que aquest tema es viu amb molta naturalitat al menjador de l’escola. Acompanyem i comprenem, intentem transmetre que la diferència és enriquidora, i no només això, és un dret i un valor que ens obre a tothom un ventall de coneixement i un espai per compartir, aprenem a ser respectuosos, tolerants i integradors, aprenem que hi ha altres maneres de menjar, de fer i de ser, prenem consciència que cadascú de nosaltres és únic, tots i totes som diferents de tothom. Tot això ens ajuda a veure la realitat com és, diversa, i també ens ajudarà en un futur a transformar-la, doncs segons les relacions que s’ estableixin amb l’entorn podem convertir-nos en agents transformadors de la societat.